CARA (FER ___) loc.

Proveir una cosa, posar remei a una situació compromesa.

"... que ls placia fer li tant de pler en aquest cas, que per haver pus iversosament los dits .xxx. florins d or per la dita raho la dita Ciutat li fasse cara en haver aquells..."
Novells ardits 9 d'agost de 1460

"E mes fonch provehit et deliberat que la ciutat faça cara als sartres xptians de la dita Ciutat, e, per part de aquella se suplique la magestat real, les differencies que son entre los dits sartres xptians et jueus vulla remetre a la dita ciutat, la qual se interpose entre aquells e ls concorde si fer se pot."
Consell de la Ciutat de Tortosa 4 de gener de 1471

"E faent cara e la dita assistencia ab la bona voluntat que nosaltres havem a la dita deffensa, creem ab Deu que lo fet vendra a bon repos."
Llibre de la Universitat Igualada, 1472